¿Fou un mallorquí el descobridor d’Amèrica?
Els felanitxers sempre ens hem mostrat interessats pel possible origen felanitxer de Cristóbal Colon. La teoria se basa en que el descobridor d’Amèrica seria fill de Carles Princep de Viana (1421 – 1461), un mig germà del Rei Ferran el Catòlic que va ser empresonat al Castell de Santueri l’estiu de 1459. En aquest temps hauria mantingut relacions amb una felanitxera anomenada Margalida Colom. El fill de Margalida Colom va navegar i lluitar amb els seus oncles corsaris entre 1469 i 1476. La teoria felanitxera diu que aquest seria el Colon que el 1483 va arribar a Portugal per presentar en el rei el seu projecte de navegar cap a ponent fins a unes noves terres. Cal dir que la reina de Portugal era Juana la Beltraneja filla del rei Enric IV de Castella que havia ajudat en el Príncep de Viana contra el seu pare. Tot un entramat familiar dels quatre regnes peninsulars en el que un fill del Princep de Viana se podia moure en certa comoditat. El projecte fou rebutjat i Colon va anar a Espanya a la casa del Duc de Medinaceli que estava casat amb una germana del Princep de Viana. Fou acollit uns mesos a la Casa de Medinaceli fins que va aconseguir ser rebut pels Reis Catòlics. La resta es una historia ben coneguda fins que Colon bateja la primera illa del nou Mon amb el nom de San Salvador . El que plantegen els defensors d’aquesta teoria es, ¿es lògic que un genovès desconegut fos rebut pel rei de Portugal, acollit a ca seva pels ducs de Medinaceli i rebut pels Reis Catòlics? I també ¿no es mes lògic que qui tingues tantes facilitats d’accés fos un familiar? L’entramat de relacions en que s’hauria mogut el Colon felanitxer en pot ajudar a entendre la base d’aquesta teoria.
Pero, el cas es que Jordi Bilbeny, en le seva obra "Cristofol Colom, Príncep de Catalunya" publicat amb Librooks planteja, amb arguments molts solits, el descobridor fos català, instruït, de família de mercaders i navegants, d'ascendecia noble, vinculat amb la realesa i, en definitiva, un princep. Però en la meva opinió mes important que determinar a on havia nascut el comandant de les naus que arribaren a Amèrica es determinar de on provenien el coneixement, la informació i les tècniques de navegació que feren possible l’empresa. I el cas es que altres felanitxers reflexionaren en aquest sentit.
Ma mare Mariantonia Reus me va contar que quan tenia uns 9 anys son pare Pere Reus Bordoy (Felanitx 1896 – Palma 1938), que fa ser afusellat pels militars rebels quan ella tenia 11 anys, li havia parlat d’un oncle seu que havia navegat amb l’Arxiduc Lluis Salvador d’Austria. Aquest oncle era Mateu Obrador Bennàssar (Felanitx 1852-Palma 1909) cosí de l’avi de ma mare Miquel Reus Bennàssar (Felanitx 1896-Felanitx 1930). Obrador va estar al servei de l’Arxiduc i aquest, degut a desavinences entre ells, l’havia deixat abandonat a Venècia.
Mateu Obrador era un lul·lista reconegut i va aprofitar l’avinentesa per consultar obres lul·lianes que va trobar a la Biblioteca de Sant Marc. Allà va conèixer que Ramon Llull (1232-1316) havia cercat l’explicació a multitud de fenòmens naturals i un exemple era l’anàlisi que havia fet de les seves observacions del flux i reflux de la mar a les costes d’Anglaterra. L’any 1900 Mateu Obrador va publicar dos articles sobre les seves troballes a Venècia: “Una obra autògrafa de Ramon Llull” i “Ramon Llull en Venècia”.
El 1287, Ramon Llull va escriure Questiones per artem demostrativam sive inventivam solubiles i en el capítol 154 trobam tractada la qüestió de les marees. El 1288 Llull afirmava a Monpeller: que “la causa del flux i reflux (les marees) de la mar gran (Oceà Atlàntic) es l’arc de l’aigua de mar que a ponent estriba en una terra oposada a las costes europees i africanes”. Es a dir que Llull intuïa la superfície esfèrica del planeta i l’existència de terres a ponent de l’Oceà Atlàntic.
Un altre Felanitxer biòleg marí i lul·lista, el meu oncle Miquel Massutí Alzamora (Felanitx 1902-Palma 1950) també va buscar en l’obra del savi medieval materials referits a una ciència oceanogràfica. Massuti va publicar les seves reflexions el 1934 a la revista La Nostra Terra en un article titulat La teoria lul·liana de les marees.
Abans que Massuti, el meu avi Pere Oliver Domenge (Palma 1886 – Felanitx 1968) va publicar l’any 1924 en el setmanari El Felanigense un article titulat “Ramon Llull descobreix l’Amèrica”. En aquest article se citava l’obra de Llull publicada el 1299 De nova et compendiosa Geometria i se referia a les observacions i els estudis de Llull que el duien a concloure que: “La terra es esfèrica i que la mar també es esfèrica […] dons a les costes occidentals de l’Anglaterra, observem que les aigos de la mar fan un arc immens i que tal arc es la causa del fluix i el refluix de les aigos […] les extremitats de l’arc necessiten dos puntals a ont descansar, un […] son les costes (d’Europa i Àfrica) pero l’altre, a ont es? […] es necessària l’existència de una terra oposada […] existeix dons un continent que no coneixem”. Ramon Llull va morir en un vaixell quan tornava d’un del seus viatges d’evangelització pel nord d’Àfrica i el meu avi en el mateix article parla d’una llegenda segons la qual el vaixell en el que navegava Llull era una nau genovesa propietat d’Esteva Colom i Lluis Pastorga i que abans de morir va manifestar la seva convicció de que existia mes enllà de la mar gran un altre continent desconegut i que seguidament profetitzà que un descendent del seu oient Colom trepitjaria per primera vegada aquelles terres ignorades.
El que esta clar es que les reflexions de Llull acabaren a les biblioteques de Venècia i de Florència i que en el temps del Renaixement estaren a l’abast dels que els volguessin llegir. Dit d’un altre manera, els raonaments de Llull molt probablement inspiraren el descobriment del Nou Mon.
Eneas Silvio Picolomini que seria Papa Pius II (1405-1464), un personatge de vida llibertina, humanista i jurista fins que el 1446 amb 41 anys se va fer sacerdot, el 1448 cardenal i el 1459 elegit Papa. El 1448 va escriure Historia Rerum ubique gestarum locurum que descriptio una obra coneguda com La Cosmografia una vertadera Enciclopèdia dels coneixements històrics i geogràfics de l’època que fa ser publicada a Venècia (1458-1461). Aquesta obra es una prova de que l’existència d’un nou continent mes enllà de l’Oceà Atlàntic era coneguda. A mes hi ha moltes altres evidencies com es el cas de les cartes que el florentí Paolo del Pozzo Toscanelli (1397 - 1482) metge i cartògraf que va escriure una carta el 1474 al rei de Portugal explicant la seva teoria, li deia “la via più breve per raggiungere l'Oriente dell'Asia fosse quella attraverso l'Atlantico” i en un altre carta parla de l’existència de terres a ponent de les Illes Canàries i Cap Verd.
A finals del segle XX els navegants escandinaus ja havien navegat fins a nord America en una època en que el gels àrtics s’havien retirat i segurament altres com es el cas del pilot anònim ho feren posteriorment. En el segle XV es obvi que el coneixement existia i que, encara que no tan sols allà, se trobava a les biblioteques italianes a on en aquells anys naixia la ciència moderna. Si el receptor d’aquestes idees va ser un teixidor de Gènova o un corsari felanitxer educat en la navegació probablement mai ho sabrem.
En qualsevol cas no podem deixar de banda un altre personatge rellevant en aquesta historia. Se tracta del pilot anònim del que sabem que el descobridor d’Amèrica va tenir noticia. La seva identitat es desconeguda, però en el Atlas català dels cartògrafs mallorquins Abraham Cresques (1325-1387) i Jafuda Cresques (1350-1410) regalat pel rei d’Aragó en el rei de França l’any 1375 se parla d’un patró mallorquí, Jaume Serra, que podria haver navegat cap a ponent des de les costes d’Africà occidental. Els Cresques acabaren a Portugal amb tota la seva informació que podria incloure la possible existència d’unes illes a l’Oest però l’Atles també era conegut a altres indrets. En aquest context recomano la lectura de la novel·la l’Atles Furtiu de Alfred Bosch.
I també recomano el visionat d’una sèrie de TV de ficció francament interessant, Da Vinci’s Demons. Tant la novel·la com la seria de televiso relaten histories fantàstiques i fins i tot improbables, però ja se sap que sovint la realitat sol superar a la ficció. En un dels capítols de la sèrie de TV se veu a Leonardo, juntament amb Nicola Machiavelo i Americo Vespucio navegant fins el nou continent uns anys abans de que ho fes Colon. Una circumstancia que segurament mai se va produir, però que ben be podia haver-se produït ja que tenien la informació i coneixien de les tècniques de navegació i sobre tot el talent i els recursos financers de la banca de Florència els hi sobraven per dur endavant el projecte.
I tot això me du a plantejar la següent qüestió: ¿Que es mes important, la persona que va realitzar el projecte o la idea que el va inspirar? No sabem a on va nàixer Colon i m’atreviria a dir que aquesta es una qüestió bastant irrellevant. El que crec que si se sap es d’on provenien i a on se trobaven a finals del segle XV els coneixements sobre els quals se va construir l’expedició. I el que també es evident es que la contribució mallorquina a tot això es inqüestionable.